L'arbitratge regi a la ciutat de Xátiva en el context previ a la introducció de la insaculació (1416-1427)

Abstract

Estudi documental que analitza com, a inicis del regnat d’Alfons el Magnànim, la sistemàtica lluita de bàndols entre el patriciat urbà a la ciutat de Xàtiva va determinar una ingerència règia cada vegada més decidida en les eleccions municipals. En aquest sentit, a partir de fonts arxivístiques reials i municipals, la recerca presenta el marc sociopolític existent en dita ciutat i quines foren les primeres petjades de l’arbitratge monàrquic desenvolupat per dit sobirà. En concret, s’exposen els procediments electorals municipals que es succeïren a Xàtiva des de 1416, el fracàs dels quals conduirà a l’atorgament –per primera vegada a la Corona d’Aragó– del privilegi d’insaculació en 1427.

This article constitutes a documentary research analysing how the endemic struggles among the different patrician factions of the city of Xàtiva, during the early reign of Alfons the Magnanimous, led progressively to a decisive royal interference in the municipal elections. In this regard, this research, based on royal and municipal documentary sources, presents the pre-existent socio-political framework of this city and the first traces left by the royal arbitration carried out by the aforementioned sovereign. More specifically, what is exposed in this paper is the different electoral procedures occurred in Xàtiva from 1416 onwards and whose failure led to the concession –for the first time in the Crown of Aragon– of the privilege of insaculació* in 1427. *This privilege consisted of a kind of election by sortition –according to the OED’s definition: “the casting or drawing of lots; selection, choice, or determination by lot” – through which the municipal authorities were elected.